L’espia que va sortir del fred
Per començar m'agradaria recomanar un llibre que vaig llegir a l’estiu de 1990. En una d'aquelles caloroses tardes, entre els llibres de butxaca que s'alineaven a les prestatgeries d'una gran llibreria de Plaça Catalunya em va cridar l'atenció un d'ells, amb un antiheroi dit Alec Lemans. Vaig llegir la ressenya de la contraportada en la qual es dibuixaven escenes d'aventures i perills en un món teixit a base d'estratègies, en la més amenaçadora guerra freda que mai va conèixer la humanitat.
L'espia que va sorgir del fred, de John Le Carré, és un dels millors llibres que he llegit i no és estrany que el 2006 la revista
Publishers Weekly (Publishers Weekly, abreujat PW, és una revista setmanal de notícies d'Amèrica dirigida a editors, bibliotecaris, llibreters i agents literaris. Publicat de forma contínua durant els darrers 138 anys, s'ha endut el lema: "La Revista de Notícies Internacional del Llibre d'edició i les llibreries.")la triés com la millor novel·la d'espionatge de tots els temps. Publicada el 1963 per un autor que abans d'escriptor va ser agent secret (John Le Carré va treballar per al Foreign Office britànic, ocupant llocs de rellevància a Bonn i Hamburg) narra les aventures d'un espia a punt de jubilar-se, Alec Lemans, antic responsable del espionatge anglès a Alemanya Oriental i que té un compte pendent amb els seus vells rivals. Tots els seus agents han mort o han estat detinguts però els serveis secrets britànics li donen l'oportunitat de redimir-se en una operació per acabar amb el cap dels serveis d'espionatge de l'antiga RDA.
La novel·la va tenir una adaptació al cinema amb Richard Burton de protagonista (1965).
